Muchas veces deseamos tanto una cosa que esa cosa se echa para atrás. Le damos miedo! Ayer un amigo me dijo:- en una guerra quien quiere ganar tiene que darse por muerto! Y yo no lo supe hacer.
Luche contra él i morí en la batalla. O lo que es peor nos fusilamos mutuamente. Que dolor!
El ha encontrado otra persona. Y yo esperándole como si nada. Aún con esperanza pintada en la cara. Debo hacer mi vida. Ahora que ya lo estaba casi consiguiendo me encuentro con este detalle.
Necesitaba compartirlo! Gracias a todos.
No sé perquè m’ha fet tant de mal? Sabia que passaria! Tot i això m’ha dolgut.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Ei reina,
no et deixis envaïr la teva pau interior per això. Tu ets algú molt especial i ell s'ho ha volgut perdre però tu segueixes valent molt, MOLT. Tens molta gent al teu voltant que t'estimem i t'apreciem molt i amb aquest suport tiraràs endavant perquè, com ja he escrit al meu bloc, "La història és un incessant tornar a començar." Viu el dol de la pèrdua però no t'aïllis i malauradament t'entenc perfectament. Soc aquí pel que necessitis. Una abraçada grossa i fins després
Tots caminem cap al seu destí. Ara has arribat a un port d'on n'aprendràs molt, serà un gran aprenentatge que et donarà la força necessària que per arribar a Ítaca.
Un petonàs
Evita
Gràcies boniques,
m'ajuda saber que us tinc al meu costat i que cada dia m'ompliu de força per tirar endavant.
Com tu shadow dius, no penso deixar perdre la pau del meu cor per això.
Em faltava aquesta empenteta per poder seguir el meu camí. així a mitges no podia tirar endavant.
Eva estic segura que com tu dius no tardarem gaire a arribar a itaca.
Besitos.
Calamaro diu:
"No corras si te llamo de repente,
no te vayas si te digo "piérdete",
a menudo los labios más urgentes
no tienen prisa dos besos después."
L'amor sovint és massa complicat, o més aviat ens el compliquem nosaltres...
*cuida't preciosa*
"No me sirve tan sabia tanta rabia"
dice Don Mario. Si me amas y te amo, si de verdad existe esa magia mutua, que sea mutuo el riesgo y el salto al vacío.
Te demuestro que vales, demuéstrame que valgo... o sigue tu camino... siempre serás para mí lo que dije, porque mis palabras las sostengo con hecho. Tienes derecho a no sentir o pensar lo mismo, pero entonces (y como también dice Mario) "no te quedes conmigo".
Gracias por darme la chance de decir todo esto que tengo dentro hace tanto, por alguien que dijo que yo era su paraíso... y abandonó su paraíso en busca de un purgatorio algo más módico
hola bonica, merci per compartir tot això..
sols ara serveix, plorar.
i després eixugar les llàgrimes,
i després respirar a fons,
i molts altres després arriben a tu, sense donar-te'n compte, una i una altre vegada, passant pels processos que necessitem passar.. inevitablement.
un núvol a vegades porta pluja, altres sols tapa el sol, i a vegades descarrega energia ferosment.. anant-se'n tard o d'hora; tot acaba passant, amb el temps com el temps.
el pròxim dimarts vaig a treballar a anglès, passo per casa teva, okis? ja sé k plegues tard, no problem.
un petonàs immens maca
neus
Publicar un comentario