No hi ha res més bonic que la vida. La forma del camí no importa; més estret, més ampla, amb pedres, sense, de sorra, amb herbes, amb pujada, baixada... El que realment importa és poder caminar i estar apreciant tot el que veiem, olorem, toquem, sentim, tastem.
No deixis passar res desapercebut per aquest camí! Això ja no tornarà a passar! Per aquest punt del passeig hauràs trobat algú o potser estaràs sol o sola i no pots depreciar aquest moment!
Cares d’alegria,
un riu d’aigua transparent,
un arbre amb fulles tendres,
un cel estrellat,
gent ballant,
una parella d’enamorats,
una taula ben parada,
una encaixada de mans,
una mirada sincera,
una respiració profunda,
un brindis,
uns peus ferms,
una rotllana de gent,
...
Sent i pensa quants moments hi ha a la teva vida d’aquests i quants n’aprecies! Segur que hi ha tantes coses agradables per tu!
VIUUUUUUUUU!!!!!!!!!!
