Saps què és ...
esperar un moment?
Desitjar allò que no tens?
Crear aquella imatge?
Posar color a aquella il·lusió?
Explicar el conte possible?
Sentir que ja arriba?
Doncs avui ho he pogut viure!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
ALAS
¿Vivimos como si nuestras vidas fuesen sueños? ¿Nos dejamos llevar por la magia del momento?
una llàgrima...
pot fer crèixer una nova vida.
El orgullo y la autosuficiencia nos envejecen; sólamente en la humildad me abro a la convivencia a la que ayudo y por la que soy ayudado. No me realizo solo, ni tampoco realizo las cosas solo. Me realizo con los otros y con ellos hago las cosas."Paulo Freire"
Ens potencia la feminitat i ens aporta la nostra part bruixa
Chacaltaia a 5500 metres
Si un dia ens perdem, no recordem quin és el nostre camí; arrelem-nos al terra, mirem al nostre voltant, sentim-nos lliures...respirem, olorem i volem alhora. Això ens farà sentir vius. Ens haurem retrovat!
DANSANT AL VENT
"¿Conoces todas tus capacidades? Probablemente hay cosas que puedes hacer muy bien y todavia no has descubierto. No te conformes con el abanico que conforma tu rutina. De vez en cuando es saludable iniciarse en algo totalmente nuevo." GOTTFIRED KERSTIN
5 comentarios:
I què me'n dius de desitjar allò que ja tens, o d'explicar contes impossibles?
Doncs que em sembla fantàstic i divertit somiar despert! Quin gran regal poder-ho fer.
I què millor que desitjar el que ja tens. Tanta gent li aniria de bé estimar amb tot el seu cor el que ja té i valorar-ho sense haver d'arribar a l'extrem de perdre les coses, per adonar-se de que són importants.
Moltes gràcies per proposar-me reflexió! M'ha agradat haver de girar la història.
Ei guapíssima, et trobem a faltar al dinar dels divendres: a veure si ens fas un foradet a la teva agenda, ok? Unes paraules plenes d'esperança, així és la meva Ester!
Un petó ben fort
Me n'alegro molt per tu, de tot cor...el més maco que hi ha és tenir il·lusions, i el segon més maco és que es facin realitat.
Fer-se realitat és més complicat, però espero que no deixis mai de somiar, i que no perdis l'espurna que es reflexa en els teus ulls.
*una abraçada*
Moltes vegades les coses més màgiques, les més boniques són les inesperades. Anar sembran tper al final recollir els fruits, encara que passi temps, perquè al final tot floreix!
Un petonàs maca!
Publicar un comentario