Un passeig. Una guitarra, tu la toques i ho fas tant bé. Arbres de color verd, peus de la gent senes parar es passegen amunt i avall per la rambla. Somriures càlids. Parlen des del cor.
Ara passa una nena. Jo estic asseguda al banc observant. M’hi sento a gust. No vull marxar! Perquè hi estic tant bé!
Sóc jo. El meu reflex està amb la gent.
Són miralls per mi i només puc veure-hi felicitat, amor, esperança. La vida és tant bonica! Ho diuen les sabates de la nena. Unes sabates roses tot ben cordades. Segur que la seva mare els hi ha cordat amb molta calidesa, amb molt de carinyo.
I quin llacet; es nota que l’estima.
Segur que en la intimitat l’abraça, l’acarona, li diu paraules a cau d’orella. Són les millors paraules que una nena de 6 anys pot sentir. Així se sent valorada, se sent algú molt important.
Li acarona la galta i li diu que no tingui por.
Aquest no és un escrit premeditat. El que he fet ha estat posar una cançó i vomitar les paraules, les idees que em venien en ment. És un exercici que us proposo provar. És fantàstic deixar-se anar sense prejudicis. La música aconsegueix aquesta meta que tantes vegades s'ens fa tant difícil. Parlar, escriure, ballar ...des del COR.
3 comentarios:
Doncs sí, es nota que està escrit des del cor, em transmet carinyo, calidesa, tendresa, felicitat. M'alegro que et sentis així...i m'ha agradat molt l'escrit.
Bon mètode...ho provaré!!
Fins aviaaat!
*una abraçada*
A vegades només cal deixar-se endur, fer el que sents sense que el cap hi doni masses voltes. I sovint són aquests moments quan surt el millor que tenim de nosaltres!
Un petonàs preciosa!
Esterdementa, m'encanta aquest escrit, és genial que t'hagis inspirat d'aquesta forma tan senzilla i bonica alhora. Continua amb el teu optimisme i endavant!
(et trobaré molt a faltar :~(
Un petó ben gros
Publicar un comentario