Un nido y no de pájaro,
de amor y odio,
construido para vivir.
Ayer vivíamos con nuestros sueños
y digo nuestros
porque lo eran.
Hoy late mi corazón,
marea fuerte,
olas gigantes.
puede que de amor,
puede que de pasión,
puede que solo de amistad.
Gira el reloj,
espiral de tiempo.
y si girara al revés?
No vale la pena
andar por andar!
ni tampoco vivir para recordar.
Es el alma de alguien,
deja caer húmedos cristales.
Ha llegado el fuego,
pero este insuficiente
para derramar todo el amor,
nuestra canción, nuestro baile.
5 comentarios:
És un poema preciós... Has de lluitar contra les onades del record i saber guardar en un calaixet només els bons records i deixar que la resta s'ho emporti la marea cap a dins, molt endins i lluny de tu.
Un petó
Gràcies shadow. Com molt bé has intuit aquest cap de setmana ha estat una mica intens. Se m'han remogut coses! Però com sempre, l'esterdementa, segueix endavant sense perdre temps.
Petons bonica!
Ester! Que maco això de que una llàgrima pot fer néixer una vida. Quanta raó que tens. No hem de renuncinar al final, sempre es pot anar enllà. Tot final és un inci!
Un petonàs guapa!
Deixa que et reguin com la petita rosa que creix i creix sense parar, deixant a tot aquell qui passa pel seu costat pres de la seva essència.
Un petonàs Gegant!
Gràcies floretes. Vosaltres igual que jo som diamans i el nostre màxim valor és seguir lluitant per viure el dia a dia, viure a tot instant amb la màxima energia. Deixant que ella, la vida, ens faci sentir vives.
us estimo
Publicar un comentario