viernes, 8 de febrero de 2008

Retrovant l'amistat


Saps què és ...
esperar un moment?
Desitjar allò que no tens?
Crear aquella imatge?
Posar color a aquella il·lusió?
Explicar el conte possible?
Sentir que ja arriba?

Doncs avui ho he pogut viure!

5 comentarios:

Jesús M. Tibau dijo...

I què me'n dius de desitjar allò que ja tens, o d'explicar contes impossibles?

esterdementa dijo...

Doncs que em sembla fantàstic i divertit somiar despert! Quin gran regal poder-ho fer.
I què millor que desitjar el que ja tens. Tanta gent li aniria de bé estimar amb tot el seu cor el que ja té i valorar-ho sense haver d'arribar a l'extrem de perdre les coses, per adonar-se de que són importants.

Moltes gràcies per proposar-me reflexió! M'ha agradat haver de girar la història.

SHADOW dijo...

Ei guapíssima, et trobem a faltar al dinar dels divendres: a veure si ens fas un foradet a la teva agenda, ok? Unes paraules plenes d'esperança, així és la meva Ester!
Un petó ben fort

may dijo...

Me n'alegro molt per tu, de tot cor...el més maco que hi ha és tenir il·lusions, i el segon més maco és que es facin realitat.
Fer-se realitat és més complicat, però espero que no deixis mai de somiar, i que no perdis l'espurna que es reflexa en els teus ulls.

*una abraçada*

Evita dijo...

Moltes vegades les coses més màgiques, les més boniques són les inesperades. Anar sembran tper al final recollir els fruits, encara que passi temps, perquè al final tot floreix!
Un petonàs maca!