Esterdementa

Brotar primaveral.

2010-03-09T04:43:00.000-08:00

Entre rocas gigantes
y puentes errantes,
hojas mágicas,
y gente sabia
niños perceptivos
y verdad blanca.

Campanillas a miles,
hadas viriles,
canto coral
de camino matinal.

Día de luz,
noche blanca,
bosques mojados
chimeneas humeadas.
Velas de amor
viento de recuerdos.

Regalo del cielo:
mujeres honradas
y hombres comprensivos;
Llega aire nuevo.

Familias unidas,
pueblos llorones
de claros colores.
Silencio alegre,
respeto sincero;
fresca primavera.

El rio de la vida fluye en Mi

2009-04-13T14:08:00.000-07:00

La magia y la sorpresa
se presentan sin preguntar
no me avisan,
no me llaman,
y de pronto están.

Entran por la puerta
con libertad eterna
y yo siento,
dulce palpitar.
Viva estoy.

Agujeros por todo mi cuerpo;
pasa el aire,
pasa el fuego,
entra el agua,
y se llenan de tierra.

Mis pies se hunden
la lluvia me limpia,
arde mi sexo,
y bailan mis pelos negros,
el viento sopla.

Los cuatro elementos
fluyen en mi camino.
Ellos están,
y yo soy.

LA MUJER SALVAJE

2008-12-27T12:35:00.000-08:00

Entre dualidad vivo:
luz y sombra,
caliente y fría,
agua y tierra
noche y día...

Vidas antiguas me acompañaban
pero ya sola me han dejado.
Esto es bueno y malo!
Ahora donde tengo que agarrar mis manos?
Estoy feliz del cambio
la energía es nueva, brillante,...
pero aún sin definir!
Un poco de niebla entorpece la visión!

Estoy segura que cuando desaparezca
el amor sincero llegara en mi vida
Ya lo veo! Esta entrando!
Pareces tu! Pero vas vestido de otro color,
tienes otro aroma,
otra vibración!

Nuestras almas gemelas han decidido,
el destino nos ha unido
y ahora nos da descendencia
nos da lo que nos merecemos
y tanto hemos sufrido.
Ahora somos dos
en un mismo camino
suerte del universo
y sus regalos.

Agradecidos estamos!

ALLIBERACIÓ

2008-11-12T09:58:00.000-08:00

Ha arribat el moment. Ja és hora de mirar endavant! I mira que fa estona que provo de desenganxar-me del passat; però sembla que els llençols entortolligats a la meva pell no em permetin aixecar-me i sortir del llit. Però avui si! Ja ni ha prou! Aquests llençols vells i ja no blancs, no em deixen disfrutar d'un llit nou i de color de rosa.

Pètals, aroma, arròs, serpentines de colors, ... aquest és el nou tetàmi que desitjo i em mereixo. Avui el demano; alhora agraeixo el meu passat! Dono gràcies a aquells draps bruts que em varen eixugar la suor, les llàgrimes, ...que varen aguantar el meu pes, el meu mal humor, les meves pors i dolors.

Aquest niu de cotó fluix, ensucrat, d'herba fresca, maduixes roges,... ja forma part de mi!

CONDOR ROSA

2008-10-14T01:10:00.000-07:00

Majestuosidad,
amor,
espiritualidad,

No quiere que agarren sus huevos,
y hará lo que haga falta para defender-los.

Vuelo firme,
plumas brillantes,
color rosa.

Si alguien le roba su amor,
es capaz de todo.

Pero un cóndor nunca ataca de forma terrenal,
si no que sabe como utilizar su espíritu
para defender lo suyo!

Y si os digo que he soñado con este cóndor rosa?

TOCAR CON LOS PIES AL SUELO

2008-09-25T08:33:00.000-07:00

Cuando uno vuela muchos días seguidos,
vive con el corazón en el aire,
siente des del fondo de su espíritu,
corre como un caballo desde su mente,
se sienta desde su tripa,
i mira con sus pulmones...
esta en la magia del vivir.

Cuando llega de golpe a este mundo
uno se marea, se tropieza, se balancea,...
sin rumbo, sin dirección i desorientado.
una espiral de emociones,
realidades,
fantasías,
paisaje,
caminos,
personas,
...
dan vueltas a mi alrededor
y yo como borracha.

No puedo ver claro!
No puedo sentir la madre tierra!
No soy capaz de oír la música!
No entiendo mi alrededor!

Ahora después de tantos relojes
empiezo a sentir mis pies,
el suelo inicia su despertar,
parece que late debajo de mi,
si! Creo que tiembla por primera vez!

Cada viaje es un renacer!

LA VIDA

2008-09-06T11:15:00.000-07:00

No hi ha res més bonic que la vida. La forma del camí no importa; més estret, més ampla, amb pedres, sense, de sorra, amb herbes, amb pujada, baixada... El que realment importa és poder caminar i estar apreciant tot el que veiem, olorem, toquem, sentim, tastem.
No deixis passar res desapercebut per aquest camí! Això ja no tornarà a passar! Per aquest punt del passeig hauràs trobat algú o potser estaràs sol o sola i no pots depreciar aquest moment!

Cares d’alegria,
un riu d’aigua transparent,
un arbre amb fulles tendres,
un cel estrellat,
gent ballant,
una parella d’enamorats,
una taula ben parada,
una encaixada de mans,
una mirada sincera,
una respiració profunda,
un brindis,
uns peus ferms,
una rotllana de gent,
...

Sent i pensa quants moments hi ha a la teva vida d’aquests i quants n’aprecies! Segur que hi ha tantes coses agradables per tu!
VIUUUUUUUUU!!!!!!!!!!

VALLE DE LAS ANIMAS

2008-08-19T17:00:00.000-07:00

Entre piedras gigantes,
nos introduzimos,
entramos en un cuento
piedras que marcaban el camino
formas i mas formas,
pero para mi solo corazones.

Pude sentir el mio latir
conjuntamente con las piedras.

Ellos sentados en el corazon de la montanya
amor se daban.

Y las animas del lugar
amor nos ofrecian.

CANVIS I MÉS CANVIS

2008-06-16T03:26:00.000-07:00

Els canvis m’empenyen. No ho puc evitar! He entrat dins la roda dels somnis, la fantasia, el viure des del cor i el que abans volia ara ja no encaixa a la meva vida.
Res que no vibri amb l’amor, no forma part de mi.
Una persona molt important per mi ha d’agafar una altre forma a la meva vida; tinc sort! No em puc queixar de res. Un cavaller! Tot un cavaller! Em trec el barret i m’agenollo davant seu per la seva capacitat d’adaptar-se tant ràpid a un nou món; a una nova manera tant i tant lluny del seu pensament ja antic.
És algú que sense por s’ha arriscat a viure dins un món desconegut. Valent! Ets un valent!

Ets molt important per mi i si lluitarem junts!

PRESENT

2008-04-14T07:24:00.000-07:00

INUNDACIÓ

2008-03-31T04:03:00.000-07:00

Massa espessa,
mel i llimona,
picant i salat,
dolç i amarg.

Lluna i foc,
sol i vent,
terra i aigua,
còctel d'emocions.

Llàgrimes d'alegria,
rialles de tristesa,
abundància de sentits,
alerta constant.

Despertar mandrós,
Capvespre despert,
somnis pertorbadors,
il·lusions reals.

Espiral de temps,
fort huracà,
tempesta d'èxits,
màgica nevada.

Abundància de colors,
sadàs furdat,
corrent d'aire,
portes obertes.

TU

2008-03-02T15:35:00.000-08:00

Esos ojos negros,
transparencia involuntaria,
niditez verdadera,
mirada sincera.

Eso eres tu
i ni lo sabes!
Abre los ojos,
mirate en los mios.
ves todo lo importante,
valuoso i imprescindible
que TU eres?

Esferas oscuras,
muestran tu latido,
resuenan melodia,
regalan tu corazon.

Retrovant l'amistat

2008-02-08T13:30:00.000-08:00

Saps què és ...
esperar un moment?
Desitjar allò que no tens?
Crear aquella imatge?
Posar color a aquella il·lusió?
Explicar el conte possible?
Sentir que ja arriba?

Doncs avui ho he pogut viure!

BAJO MIS PIES

2008-01-09T14:46:00.000-08:00

Movimiento y paso firme,
mirada fija al camino,
luz blanca y brillante
tercer ojo andante.

Magia en la oscuridad,
claridad en el día,
fuerza angélica apegada
al reloj del tiempo.

Como anillo al dedo
cada instante,
como niño pez
en el mar en calma.

Estrellas de fuego,
sabana de cielo,
cáliz de cuerpos,
rayo de sol.

Pasan tres días,
olores persistentes,
recuerdo intenso
acompaña la noche.

NOCHES

2007-12-27T06:19:00.000-08:00

Como si no estuvieras.
ya terminé de darle vueltas al pasado.
un dia de golpe y porazo,
se me ha ido la melancolia.

Ahora pienso en ti
y es como si ya no quisiera
ni que amigo fueras
te dije si querias andar a mi lado
de otra forma y no quisiste
ahora soy yo!

Me molesta que tu presencia
se ponga en medio de mi camino
Mi nuevo amante se va a lo lejos
porque si tu lo vieras...
si lo supieras...

Yo siento por ese principe!
Quiero el azul de sus cuentos
el aroma de la fantasia
besos de miel
para combertirme en princesa.

Pero tu como bruja malvada
me das la manzana
para que dormida quede
asi quando tu quieras
podras despertarme
con tus besos de rana

Eso es muy dentro de ti
ni siquiera lo ves
en la oscuridad de tu plexo
tendras que luchar
y ayudarte de los espejos
para que te den luz y reflejo!

FANTASIA

2007-12-16T10:48:00.000-08:00

Un passeig. Una guitarra, tu la toques i ho fas tant bé. Arbres de color verd, peus de la gent senes parar es passegen amunt i avall per la rambla. Somriures càlids. Parlen des del cor.
Ara passa una nena. Jo estic asseguda al banc observant. M’hi sento a gust. No vull marxar! Perquè hi estic tant bé!
Sóc jo. El meu reflex està amb la gent.
Són miralls per mi i només puc veure-hi felicitat, amor, esperança. La vida és tant bonica! Ho diuen les sabates de la nena. Unes sabates roses tot ben cordades. Segur que la seva mare els hi ha cordat amb molta calidesa, amb molt de carinyo.
I quin llacet; es nota que l’estima.
Segur que en la intimitat l’abraça, l’acarona, li diu paraules a cau d’orella. Són les millors paraules que una nena de 6 anys pot sentir. Així se sent valorada, se sent algú molt important.
Li acarona la galta i li diu que no tingui por.

Aquest no és un escrit premeditat. El que he fet ha estat posar una cançó i vomitar les paraules, les idees que em venien en ment. És un exercici que us proposo provar. És fantàstic deixar-se anar sense prejudicis. La música aconsegueix aquesta meta que tantes vegades s'ens fa tant difícil. Parlar, escriure, ballar ...des del COR.

"ENTRE LLENÇOLS"

2007-12-09T11:09:00.000-08:00

Un nido y no de pájaro,
de amor y odio,
construido para vivir.
Ayer vivíamos con nuestros sueños
y digo nuestros
porque lo eran.

Hoy late mi corazón,
marea fuerte,
olas gigantes.
puede que de amor,
puede que de pasión,
puede que solo de amistad.

Gira el reloj,
espiral de tiempo.
y si girara al revés?
No vale la pena
andar por andar!
ni tampoco vivir para recordar.

Es el alma de alguien,
deja caer húmedos cristales.
Ha llegado el fuego,
pero este insuficiente
para derramar todo el amor,
nuestra canción, nuestro baile.

LA PUDE SENTIR DES DE MI SEXO

2007-12-02T11:33:00.000-08:00

Papel sin pintar. Inicio bello. Noche poética. Personajes. Vino afrutado. Propuesta firme. Trabajo provechoso. Noche de baile. ¡Sensaciones fuertes!

Volcanes;
Pies mojados,
El frío se apodera de mí por instantes,
Me arríelo en la tierra,
fuerte,
ya no hay dolor,
ahora siento calor.

I que lugar tan bello
i estaba delante de mí
tuve que mostrarlo para darme cuenta
colores rojos,
negros, blancos,...
mis pies crujen como piedras.

Espirales de energía.
Tres cuerpos con el universo,
juntos emprenden un nuevo camino;
El de la certeza,
la confianza,
el amor.

Mi dirección esta en la mañana.
Aún no sale el sol,
es negra noche,
fría pero acogedora;
Entra el aire puro por mi nariz
me siento viva.

Mi dirección destino desconocido
pero sin miedo.
Dispuesta a dejarme llevar.
Irme con el movimiento,
ese que sale de mí al escuchar,
oír otras serpientes vibrar.

El sonido de los cascabeles,
un nuevo idioma.
Sin tener que aprenderlo,
ya esta en todos nosotros.
Vamos despertando nuestras conciencias,
sin ataduras,
con plena libertad.

¡Gracias por compartir!

EFECTES DE LLUNA PLENA!

2007-11-26T02:31:00.000-08:00

Com aquell qui res, una lluna plena que dura més de tres dies. Caps de setmana de ball, diversió i alegries.
Et deixes portar per la llum i la nit, tot i semblar que serà un desastre, es comverteix en una sorpresa agradable darrera una altre.
Comparteixo el meu temps amb persones que realment m'importen i alhora personatges nous que van entrant a la nova vida.
Melodia sinuosa, moviment sensual, paraules suaus a cau d'orella, petons i rialles. Trobo en cada moment el que busco! Sinceritat, fluidesa, sencillesa i felicitat que ara mateix i sempre és el que més importa.

Vosaltres m'ompliu les butxaques de dolces afirmacions. Quan més us miro i aprecio com sou, més us estimo, m'estimo jo i més em conec.

¿PORQUÉ AÚN TE SIENTO CERCA?

2007-11-24T05:57:00.000-08:00

Todo terminó.
Mi vida ya esta cogiendo forma, fuerza, color...
Me levanto por la mañana y huelo el aire nítido, puro, cálido...
Pero todavía, en mis sueños, estas tu.
Apareces como si nada, sin pedir permiso. ¿Aún te atreves con tu presencia?
¡Creo que tienes que cortar! Te siento muy cerca. ¿Será que aún no lo tienes claro?
Pues ahora ya no es cosa mía. Yo ya no formo parte de ti. ¡Déjame andar sin ataduras! Vive tu vida, sigue tu proceso y no cuentes conmigo para nada.
Ahora si que andas solo. Ya no esta mi presencia para molestarte.
Seguro que ahora tu vida es más llena, alegre, verdadera. Aprovéchalo, no vaya a ser que ella, la vida misma, tambien te de la espalda.

DIFERENTS CAMINS...

2007-11-20T04:24:00.001-08:00

A la vida tot passa per algun motiu. Ja hem abafat camins diferents i finalment ha estat d'una manera molt sana.

gràcies

YO BAILO CON TODO MI SER

2007-11-19T09:24:00.000-08:00

Ahora mismo me doy cuenta de que en la vida solo se trata de bailar. Nuestro cuerpo solo tiene que sentir la música y dejarse llevar. Para poder movernos con facilidad solo tenemos que sentir la música desde nuestro corazón i dejar que nuestro cuerpo físico se manifieste, se mueva, hable, se exprese...
Muchas veces no queremos saber que nos esta diciendo nuestro vehiculo tan apreciado y es cuando aparecen pequeños problemas y si intentamos esconderlo durante mucho tiempo aparecen las enfermedades.
Sentir i expresar es el mejor regalo que se nos da ya al nacer. Cada día somos mas capaces. Lastima que algunas situaciones en la vida hagan que vayan disminuyendo y a veces desapareciendo. Por eso os quería recordar que es tan fácil como bailar! Bailar en todas partes. Yo bailo en la calle cuando ando, yo bailo en el coche con la cabeza y cantando, yo bailo en la ducha, con los amigos el fin de semana, en las clases, en el trabajo, ...Y para bailar no se tienen que hacer grandes movimientos, solo lo que cada cuerpo pide.

Escucha tu interior!

DIVERSION, PASION, FUERZA INTERIOR

2007-11-13T15:09:00.001-08:00

Las horas pasan y a medida que pasan, más pasion, más fuego, más diversion hay en mi vida. Soy asi! Ahora me doy cuenta! Hasta ahora no habia descubierto muchas partes de mi cuerpo, de mi mente, de mi alma.
Y vosotros formais parte de todo eso. Cada persona me llena de su luz sea muy fuerte o muy suave, muy caliente, tibia o fria. Cada ser tiene su color, su fuerza interior.
Entre todos creamos la hoguera de nuestras vidas!
Podemos ser serpiente y dejar atràs nuestras pieles ya no necessarias. Podemos ser mariposas y empezar a volar, podemos ser piedras y empezar a recordar quien somos, que queremos, como y porquè lo queremos de esta forma!

GRÀCIAS.

EL TEMPS

2007-11-05T04:52:00.001-08:00

Hi ha qui parla del temps com aquell remei tant valuós que ho cura tot. Jo no se si serà així, però de moment en tinc l’esperança. Ara l’esperança focalitzada ha desaparegut. S’ha transformat en una esperança universal, del dia a dia. Tinc ganes de créixer com ho fan les plantes. Sentir-me regada pel temps, el sol, els amics, el vent, les xerrades, el mar, la lluna, la dansa... per tots aquests instants que ara, són tant i tant especials. No deixo perdre ni un segon el sentiment de felicitat i aquest em córrer per les venes i no deixa d’estar-hi en els moments no tant feliços. Ara el meu cos te memòria! És capaç de recordar les rialles, l’energia positiva, l’emoció...quant els meus ulls deixen anar llàgrimes de dolor. El meu cor ja no pot ser pertorbat per la pena. Tinc l’ajuda del temps!
Aquesta ajuda consisteix en viure el moment present. Deixar enrera el passat i creure en el futur i permetre-li que ens sorprengui!

Perquè plores?

2007-10-28T08:10:00.000-07:00

Muchas veces deseamos tanto una cosa que esa cosa se echa para atrás. Le damos miedo! Ayer un amigo me dijo:- en una guerra quien quiere ganar tiene que darse por muerto! Y yo no lo supe hacer.
Luche contra él i morí en la batalla. O lo que es peor nos fusilamos mutuamente. Que dolor!
El ha encontrado otra persona. Y yo esperándole como si nada. Aún con esperanza pintada en la cara. Debo hacer mi vida. Ahora que ya lo estaba casi consiguiendo me encuentro con este detalle.
Necesitaba compartirlo! Gracias a todos.

No sé perquè m’ha fet tant de mal? Sabia que passaria! Tot i això m’ha dolgut.

EL EQUILIBRIO

2007-10-24T10:13:00.000-07:00

En nuestra niñez, en muchas ocasiones, aprendemos a utilizar solo un lado de nuestra energía.
Yo de niña, para resolver mis problemas, sacaba mi rabia, mi mal genio i ponía las cosas en su sitio al inmediato. Solo utilizaba mi parte masculina. Donde estaba la parte femenina?

Durante mi adolescencia conocí a una persona del sexo opuesto, que significo mucho para mi, tanto que me marco para siempre. Ya no podía utilizar ni esta parte tan fuerte de mi. Me debilité de tal forma que ya no sabia quien era. Ya no me reconocía.
Había olvidado la niña feliz y valiente de mi interior. Ella gritaba para que la oyera pero era imposible, estaba demasiado herida.

Un día, tuve suerte de conocer a muchas otras personas, ángeles, que me ayudaron a recordar, a comprender y a amar. Cada vez el amor era más verdadero y sano.
Empecé a darme cuenta de que tenía que volver a dejar salir de mi, a esa niña que hacia tantos años que permanecía dormida. Poco a poco, la fui queriendo y se fue mejorando; un día después de mucho trabajo salió a la luz.

Cuantos mas días pasaban mas se daba cuenta que le faltaba alguna cosa. Sabia que ahora era libre pero le faltaba algo. Alguna vez había utilizado su parte femenina para resolver sus conflictos?
Pues no! Ni siquiera en otras vidas. Tenia que ponerse manos a la maza para potenciar aquella parte que todas las niñas, mujeres, madres, avuelas… tenemos. Esa energía tan especial que nos permite ser: alegres, dulces, comprensivas, convincentes, amigables, inteligentes, pacientes, …

Esa niña ahora vive en nuestro interior. Ya solo le falta bailar con mucha fuerza en todo instante prescindible.

"Monaxiá"

2007-10-07T13:02:00.000-07:00

L'ANGOIXA
Mostrar i ser reconegut, acceptat, allò que faig agrada. Pose tot el meu ésser cap a fora, més enllà de la meva pell, més enllà de mi mateix. M'expose al judici i a l'aprovació, intente protegir-me de la desaprovació... porte una màscara.
La màscara em protegeix, però també m'amaga. M'amaga dels altres, però sobretot de mi mateix. Qui sòc? Sóc aquest que mostra el que no és, el que no pensa, el que no sent? Aquest que, sobretot, vol no sentir-se sol?
Però la solitud es manifesta, cau la màscara i només queda la nuesa d'un cos i d'una ànima. La ment ja no pot mantenir per més temps la ficció que la protegia i l'empresonava alhora.
Sóc óssos, sóc pell, sóc cabells. Tinc cara i ulls. No em reconeixia, però comence a conéixer-me. Sóc a dins i sóc a fora. Tinc uns límits, que sé meus, que no són pressó, sinó punt de partida.
Un punt de partida per fer-me l'amor, per estimar-me, per deixar fluir la llum. Sí, hi ha llum. És ben a dins, però ja té un punt de sortida.

LA TROBADA
Dos cossos en un espai clos. Dues ments que saben que compartiran camí, però no troben la manera. L'esperit guia quan tota la resta falla.
Ella no veu, només percep. Percep els límits que veu com a imposats, que l'empresonen. Però hi ha alguna cosa més... Hi ha quelcom més en aquell espai. Serà capaç d'anar més enllà d'on és, més enllà dels límits que només ella s'ha marcat i trobar aquell que espera?
Ell la veu des del primer moment. No li cal percrebre la seva presència, perquè els seus ulls li diuen que hi és. El seu cos també ho sap, i l'empeny a apropar-s'hi. Però no hi ha res a fer si no hi ha correspondència, si qui ha de trobar no cerca, no gosa.
Pell contra pell, primer. Després, mirada front a mirada. Un camí al davant que no sabem on mena, però que és el nostre camí comú. És un camí ample i estret, una autopista i un viarany, assolellat i ombrívol, tendre i rocallós, sobre la plana i entre muntanyes. Hi ha lloc per a la proximitat i la llunyania, per donar suport i per recolzar-se, per compartir i per créixer...
De sobte, una cruïlla. Els camins se separen. Es renova la consciència que només nosaltres escollim el camí: qui som, on anem, amb qui hi anem.
L'angoixa guaita, però la llum és forta.

L'ESPERANÇA(o la trobada amb un mateix)
Com de forta? No és fàcil tornar-se a reconéixer... Però en realitat no he perdut mai el meu centre; allò que sóc m'ha permés trobar-me amb altres i em permet retrobar-me ara.
Hi ha quelcom que m’estira, que m’orienta, que m’acompanya. No estic segura d’on prové si de dins meu o de l’exterior, dels que m’acompanyen, però em fa costat en tot moment.
Sento confiança, plenitud, pau, … sóc jo i son els altres. Mai no he estat sola. Sempre he tingut una ma on agafar-me. Fins i tot en els pitjors moments, en aquells que ets al fons d’un pou. Per molta foscor sempre he vist un bri de llum. Aquesta llum la portem dins i mai ningú ens la podrà prendre.
Estem fets de passió, esperança, amor, … i tot això s’encén dia a dia per crear el caliu de la vida.

JUNTS

2007-10-07T12:50:00.000-07:00

Va passant el temps, viu bons moments;
dies dolents...amb cada experiència creix,
s'enriqueix i es va formant.

En un instant de mal son es divideix en dos.
Cadascúna de les parts,
en el que ara serà el seu món,
haurà de seguir el seu camí.

El destí farà que aquests dos cossos
tornin a forma-ne un.
I aquesta separació farà
que el retrovament sigui més intens, viu, especial.

Ara, junts tenen més força;
junts desprenen més màgia, més energia,
junts...

METAMORFOSI

2007-10-07T12:15:00.001-07:00

En certs moments de la vida un necessita construïr el seu capoll y fer una metamorfosi. Jo en aquest viatge a Perú he tingut la ocasió de fer un gran canvi.
Ara la felicitat viu amb mi per molt complicada i difícil que sigui la vida.

Un cop som capaços de deixar-nos portar per l'energia positiva ja no en podem sortir. Si vivim tot fluint pel nou camí escullit, ja no hi ha volta enrera. Quina sort que tenim de ser aquí i poder-ho disfrutar segon a segon.

Ànims a tots!

Estimar sense por

2007-10-07T12:15:00.000-07:00

De tant en tant em sentia insatisfet i turmentat pels desigs. Pensava que no podia suportar més de veure-la vora meu sense estrènyer-la entre els meus braços. I ella també se n’adonava de seguida. Una vegada que no vaig comparèixer durant uns quants dies i després vaig tornar-hi tot confús, se m’endugué a part i em va dir:
- No ha de deixar-se dominar per desigs en els quals no creu. Sé allò que desitja. Ha de poder renunciar a aquests desigs, o desitjar d’una manera total i com cal. Si arriba a demanar amb la convicció total que el seu desig sigui acomplert, aquest acompliment es produirà. Però vostè desitja, i despré se’n penedeix, i li ve la por. Tot això, caldrà que ho superi. Li explicaré un conte.
I m’explicà la història d’un noi que s’havia enamorat d’una estrella. S’estava a la vora de la mar, allargava les mans, i adorava l’estrella; hi somniava i li adereçava els seus pensaments. Però sabia, o creia saber, que una estrella no podia ésser abraçada per un home. Pensava que el seu destí era estimar a una estrella sense esperança, i amb aquestes idees bastí tot un poema vital de renúncia i de dolor mut i fidel, que l’havia de millorar i purificar. Però tots els seus somnis es concentraven en l’estrella. Una vegada, a la nit, tornava a trobar-se a la vora de la mar, damunt un alt escull; mirava l’estrella i cremava d’amor per ella. I en un moment d’anhel suprem, va fer un salt i es llançà al buit, cap a l’estrella. Però en l’instant del salt, pensà encara com en un llamp: << És del tot impossible!>> S’estavellà contra la platja. No va saber estimar. Si en el moment del salt hagués tingut la força íntima de creure fermament i amb tota seguretat en l’acompliment del seu desig, hauria volat cap amunt i s’hauria unit a l’estrella.
-L’amor no ha de pregaar- va dir- ni tampoc exigir. L’amor ha de tenir l’energia d’arribar a la certesa dins un mateix. Llavors un, ja no és atret, sinó que atreu. Sinclair, el seu amor se sent atret per mi. Si algun dia és vostè el que estira, jo seguiré. No vull fer concesions, vull que em guanyin.
Una altra vegada em va contar una altra història. Hi havia un enamorat que estimava sense esperança. Es replegava tot ell dins la seva ànima i creia que cremava d’amor. El món se li va pedre: ja no veia el cel blau ni el bosc verd; per a ell ja no murmurava el rierol ni sonava l’arpa, tot s’havia enfonsat i ell s’havia tornat pobre i indigent.
Amb tot, el seu amor creixia, i ell preferia morir i desaparèixer que no pas renunciar a la possessió de la bonica dona que estimava. Es va adonar llavors que el seu amor havia cremat totes les altres coses dintre seu, i esdevingué poderós, i estirà i estirà, fins que la dona hagué de seguir, se li apropà; ell esperava amb els braços oberts per estrènyer-la. Però en el moment que la tenia just al davant, notà que s’havia transformat completament, i va veure i sentir com un calfred que havia atret cap a ell tot el món perdut. El tenia al davant i se li oferia: cel, boscos i rierol, tot li anava a l’encontre amb colors nous, frescs i esplendorós; tot li pertanyia, parlava el seu llenguatge. I en lloc de conquerir simplement una dona, tenia vora els seu cor el món sencer, i totes les estrelles del cel lluïen dintre seu i guspirejaven joia en la seva ànima… Havia estimat i s’havia trobat ell mateix. Però la majoria estima per perdre’s.
• H. Hesse; Demian. Gans Èxits, SL: Barcelona, 1996 (pàg 169).